L'estrany cas del Sr. Valdemar

Il·lustració per a "La veritat sobre el cas del senyor Valdemar" de Harry Clarke (1919).

Una de les aficions d'Edgar Alan Poe, era publicar notícies falses als diaris. El relat: L'estrany cas del Sr. Valdemar, va ser un d'aquests enganys:

Hi parlava d'un experiment d'hipnosi amb un moribund, amb què volia endarrerir-li la mort i, fins i tot, véncer-la.

El va presentar en la revista American Whig Review (1845) com si fos un reportatge periodístic, amb la intenció de fer creure que era un fet real.  Robert Collyer, un hipnotizador li va escriure , tot assegurant que ell havia realitzar el mateix experiment amb èxit. 

També van creure que el relat era una història real els seguidors de Swedenborg, teòleg suec que va cercar incansablement la seu de l'ànima.

Al final Poe, va desmentir l'autenticitat del relat.

D'aquest fet parla en la seva obra: Marginalia (recopilació de gloses i anotacions editorials)

El més rellevant de la mentida no és el seu contingut, sinó la intencionalitat del mentider.

Jacques Derrida (filòsof)

Naked Came the Stranger

Portada del llibre

Mike McGrady, periodista del diari Newsday, convençut que els arquetips de la literatura estatunidenca havien perdut rigor i qualitat, va decidir mostrar-ho amb un experiment. 

Va publicar una novel·la, “Naked Came the Stranger”, amb la col·laboració de 24 periodistes, la qual va signar com a Penelope Ashe (cunyada de McGrady en la vida real). 

Sense tenir cura amb l’estil i amb la redacció del text, van omplir capítols inconnexes d’escenes de sexe, les quals mostraven la vulgaritat de la cultura literària americana en aquella època. 

El llibre va ser un best-seller l’any 1969, amb 20.000 còpies venudes.

Molts coautors, incòmodes pels guanys obtinguts, van decidir publicar la veritat, cosa que no va baixar les vendes, sinó tot el contrari. A finals de 1970, la novel·la que havia estat 13 setmanes en la llista de best-sellers del New York Times, va vendre 400.000 exemplars.

L’única cosa que em preocupa, són les 20.000 persones que van comprar el llibre abans que es descobrís l’engany.

Mike McGrady (periodista)

Un dia d'abril

L’1 d’abril del 2007, Dan Baines, dissenyador dels mags de Londres, passejava amb el seu gos, per un turó de Derbyshire, quan va trobar un ésser momificat pel-roig, amb ales dents i melic. Va fotografiar la troballa i va penjar les imatges al seu web, acompanyant-les amb tota mena de detalls descriptius, assegurant que era una fada momificada i que el cadàver havia estat examinat pels antropòlegs i experts forenses. En un dia va rebre 20.000 visites d’arreu del món.

Hores desprès, Baines va adjuntar una nota a la pàgina web, agraint als lectors l’interès per la seva història i reconeixent que el cadàver de fades era fals:

Fins i tot si vostè creu en les fades, igual que jo, ha hagut un element de dubte en la seva ment que li suggeria que les restes d’aquest ésser eren un engany No obstant això, la màgia creada davant la possibilitat que la fada fos real, l’acompanyarà la resta de la seva vida. 

La fada es va vendre a Ebay i diuen que forma part d’un museu dedicat a aquests éssers.

Ningú va pensar que era l’April Fool's Day, l’equivalent al dia dels innocents que al nostre terrer se celebra el 28 de desembre. Dan Baines va admetre que era addicte a les bromes i que no descartava fer-ne més.

Sense mentides, la humanitat es moriria de desesperació i avorriment. 

Anatole France, escriptor