Cadenes

És una llàstima que no tingui subtitols i que el facin servir per parlar de pedofilia.

Dies enrere em va sorprendre una de les múltiples cadenes que corren per la xarxa, en què es parlava d’un casament massiu de palestins amb nenes menors de 10 anys. Especificaven que els homes pertanyien al grup “terrorista” Hamas.

L'article, publicat per un tal Paul L.Williams que es presentava com a periodista i consultor, va córrer com la pólvora per Internet en forma de correus reenviats de manera massiva i articles en els blocs i els webs, deia així:

“Matrimoni massiu a Gaza 

450 Nuvis es van casar amb NENES menors de deu anys a Gaza.
Un esdeveniment de gala ha tingut lloc a Gaza. 

Hamas va patrocinar un casament massiu de quatre-centes cinquanta parelles. La majoria dels nuvis té entre vint i trenta anys d'edat, la majoria de les núvies tenen menys de deu anys. 

Dignataris musulmans incloent a Mahmud Zahar, un lider de Hamas, van estar presents per felicitar a les parelles que van participar en aquesta acurada i organitzada celebració. 

"Li diem al món, i als Estats Units, que no poden negar-nos el goig i la felicitat", els va dir Zahar als nuvis, tots procedents del proper camp de refugiats de Jabalia, vestits de negre.”

La boda és real i va tenir lloc l’any 2009. La noticia, però, és falsa. Tot i que són nenes les que acompañen als nuvis en les fotos i el vídeo, no són elles les que es casen, sinò les seves mares, vídues de guerra.

Segons la tradició islàmica a Gaza, similar a la d'altres pobles semites, el germà de l'home mort ha de tenir cura de la família, però no casant-se amb la neboda sinò amb la cunyada, la qual ha de vestir de negre a diferència de les seves filles òrfenes de pare que participen activament en les noces de la seva mare i que han de vestir de blanc.

El casament multitudinari el va finançar el grup Hamas amb 500 dòlars, cosa que van aprofitar les parelles empobrides a causa del conflicte Israel-Palestina i així van aconseguir un dels seus somnis.

Corren moltes fotografies del fet a la xarxa. En algunes es pot veure que els nois que es casaven amb vídues sense filles anaven sols.

La primera petita mentida que es va dir en nom de la veritat, la primera petita injustícia que es va cometre en nom de la justícia, la primera minúscula immoralitat en nom de la moral, sempre asseguraran el camí de la fi.

(Václav Havel (1936-2011) Escriptor, dramaturg i polític txec.)

Read More

Els protocols dels savis de Sió

Els protocols dels savis de Sió, és una obra de ficció que consta de 24 capítols, en què s’acusa als jueus de conspirar per dominar el món mitjançant la manipulació de l’economia, el control dels mitjans de comunicació, i el foment dels conflictes religiosos.. Sembla ser, però, que la conspiració, els presumptes líders i els savis de Sió, no han existit mai.

Es desconeix el seu origen.

L’any 1903, uns panflets de l’obra es van publicar per entregues en un diari rus, Znamya (La Bandera).

L’any 1905 es va publicar, també en Rússia, una versió que ha perdurat, la qual es va traduir a diversos idiomes. Es va publicar com a apèndix del llibre: El Gran en el Petit: L’adveniment de l’Anticrist i el Domini de Satan en la terra. L’autor era l’escriptor rus Sergei Nilus.

L’any 1917 els emigrants anticomunistes van dur-los a Occident i posteriorment diverses edicions van circular pels EU, Japó i Sudamèrica. 

Als anys 20 va aparèixer una traducció àrab.

L’any 1920, Henry Ford, el magnat, va publicar en el diari de la seva propietat, The Dearbon Independent, diversos articles que es van recollir al llibre: El Jueu Internacional. Va ser elogiat per Adolf Hitler i Joseph Goebbels (ministre de propaganda nazi).

L’any 1921, el diari londinenc Times, pa conformar que els textos s’havien copiat d’una sàtira política francès, que no mencionava per a res als jueus: El diàleg en l’Infern entre Machiavelli and Montesquieu (1864).

Altres investigacions van revelar que un capítol de Biarritz (1868), novel•la escrita per Herman Goedsche, també va ser font d’inspiració.

L’any 1935, un tribunal suís va multar els líders nazis per fer-los circular en Berne, Suissa, tot considerant-los difamatoris

L’any 1993, un tribunal rus va dictaminar que una organització d’extrema dreta havia comés un acte antisemita en publicar-los.

Malgrat que es consideren un frau, els Protocols continuen sent els textos antisemites més influents dels darrers cent anys.

Una ment sàvia, oberta, activa, ferma, amb força i convicció i independent, aquestes característiques són les més influents, fan a l'home un ser intel·ligent, savi, amb determinació i exempt de tota manipulació i, per tant, lliure.

Read More

Jasper Maskelyne (entre el mite i la realitat)

Jasper Maskelyne era un il•lusionista, molt conegut en els teatres londinencs, descendent d’una saga familiar d’il•lusionistes. El seu avi, John Nevil Maskelyne, havia inventat la il•lusió de la levitació horitzontal.

En esclatar la II guerra mundial, va voler allistar-se a l’exèrcit, però no el van admetre perquè tenia 37 anys. No es va rendir amb la negativa. Pensava que podria enganyar als soldats de Hitler, de la mateixa manera que ho aconseguia amb els espectadors que anaven a veure les seves actuacions, així que va insistir i al final un oficial el va concedir una entrevista. Sembla ser que va ser molt persuasiu; el van admetre a l’exèrcit i el van destinar a un campament on va aprendre l’art del camuflatge militar. Així va començar la carrera del “mag de la guerra”.

"Doneu-me llibertat i no hi haurà límits per als efectes que puc crear en el camp de batalla. Puc crear canons on no n'hi ha i fer que trets fantasmes creuin el mar. Puc col•locar un exèrcit sencer en el terreny si això és el que vol, o avions invisibles, fins i tot puc projectar en el cel una imatge d'Hitler assegut al vàter a milers de peus d'altura ".

El primer destí va ser el nord d’Àfrica. Junt al grup que va formar: La Màgic Gang, va aconseguir enganyar l’Àfrica Korps, de Hitler, tot fent-los creure que els tancs eren camions, amb una estructura composta de dues peces: l’escut solar. Un llenç pintat sobre dos estructures de fusta, plegables, de diferent alçada, que simulaven el capó, la cabina i el remolc.

Posteriorment se li va encarregar que amagués el port d’Alexandria. Semblava una fita impossible, de fet ho era, així que va construir una rèplica a la Badia de Maury, amb els elements que des de l’aire farien pensar que es tractava de la ciutat: el far, edificis, talaies d’observació, un fals polvorí i un fals oleoducte. Durant els bombardeigs, la ciutat verdadera era a les fosques; la falsa, il•luminada i van aconseguir enganyar als pilots alemanys. Fins i tot van organitzar una unitat destinada a falsejar les destrosses ocasionades per les bombes.

El major repte que va haver d’afrontar el mag va ser amagar el Canal de Suez, la ruta comercial amb Àsia. Com es podia ocultar una via navegable de 160 Km? La manera de fer-ho va ser un espectacle més d’il•lusionisme. El mag enganyava a l’espectador amb llums, fum o petites explosions, per tal de distreure’l i que no s’adonés del que en realitat passava. La premissa del pla era l’enlluernament. La Màgic Gang va col•locar canons de llum al llarg del canal, amb la qual cosa va impedir que els pilots fixessin els objectius. La manca de reflectors la van suplir amb làmines de ferralla polida.

En un moment crucial de la guerra al desert, van treballar en la missió més crítica, l’Operació Bertram. havien de fer creure a Rommer, la guineu del desert, que els britànics atacarien des del sud. Maskelyne i el seu equip van crear un fals exèrcit de ninots, acompanyat de tancs inflables, que des de l’aire semblaven de veritat, barracons i fins i tot una via de tren. Per reforçar l’engany s’emetien retransmissions de ràdio falses, amb un fons d’enrenou que feia pensar en un campament ple de soldats. L’engany va tenir efecte i quan se’n van adonar, els britànics ja havien atacat el nord. Aquest engany es va utilitzar també al desembarcament de Normandia.

La Màgic Van es va dissoldre, sense haver rebut cap reconeixement ni condecoració. La qual cosa va decebre a Maskelyne que va emigrar a Kenia i va fundar una autoescola on va treballar fins que va morir.

Encara que va escriure una autobiografia, Magic: Top secret, al 1949 que es va titllar d'exagerada, mai s'ha tingut l'ocasió de verificar-la. La gran majoria d'expedients relacionats amb l'il·lusionista segueixen sent material classificat.

El mag i historiador militar Richard Stokes assegura als seus articles, ampliats per a la revista australiana Geniis Magic Journal en els 90, que aquesta història mai va ocórrer.

David Fisher, la recull  al llibre: El mag de la guerra.

Una fotografia mai és la persona. Un pont no és el viatge. Una partitura musical no és el so. La màgia no existeix, només hi ha mags i el que percep el públic.

(John Grinder)

BON NADAL!

Read More