El Gran Engany Lunar
El 25 d'agost de 1835, el diari The Sun de Nova York va publicar una sèrie d'articles que afirmaven que l'astrònom britànic Sir John Herschel havia descobert vida i civilització a la Lluna. Segons el relat, Herschel havia observat, a través d'un telescopi potent, bèsties amb ales, homes alats i temples de pedra. Els articles, que es presentaven com a transcripcions de l'Edinburgh Courant (diari escocès publicat a Edimburg entre els segles XVIII i XIX.), van ser un engany massiu que va captivar l'imaginari col·lectiu de l'època.
Aquesta història, coneguda com el "Gran Engany Lunar", va ser publicada en sis parts i va generar una gran expectació. Molts lectors van creure en la veracitat de les notícies, i la història es va comentar i discutir amplament.
No va ser fins al 16 de setembre de 1835 que The Sun va admetre que els articles eren una farsa, però el dany ja estava fet: la fascinació per la possibilitat de vida extraterrestre havia quedat sembrada en la ment del públic.
Aquest engany massiu ens mostra com una història ben construïda pot captivar l'imaginari col·lectiu, fins i tot en una època sense internet ni xarxes socials. La curiositat humana, combinada amb el desig de descobrir l'inconegut, pot fer que una mentida es converteixi en una veritat compartida per molts. El Gran Engany Lunar és un exemple clar de com les notícies falses poden tenir un impacte profund en la societat.
La superstició és a la humanitat el que l’ombra és a l’objecte.
Voltaire
1 Comments:
Sempre hi ha algú disposat a creure en qualsevol cosa.
Tots creiem allò que ens fa il·lusió creure.
I si l'engany està ben construït , doncs és un èxit assegurat.
No tenia cap notícia d'aquesta badomia.
Que bona la frase de Voltaire!
Una abraçada , Pilar!
Publica un comentari a l'entrada