Santayana

Posted on 11:39by with No comments



Hi ha una cita que s’utilitza sovint quan es tracten temes de guerra:

"Només la mort ha vist la fi de la guerra", de l'obra Soliloquies in England and Later Soliloquies (1922). 

Atribuïda a Plató, al mur de l'Imperial War Museum de Londres, en el discurs de comiat del General MacArthur a West Point al 1962 i en la pel•lícula Black Hawk derrocat, no apareix en cap dels seus treballs.

La frase és de George Santayana, un assagista de mitjans del segle XX, tal com ho recull Yale Book of Quotations, que conté més de 12.000 cites famoses, ordenades alfabèticament per autor. 
És únic en el seu enfocament en cites americanes i la inclusió de temes de fonts literàries, històriques, cultura popular, esport, informàtica, ciència, política, dret i ciències socials. 
Articles anònims apareixen en les seccions dedicades a les cançons populars, eslògans publicitaris, eslògans de televisió, proverbis i altres. 
En molts casos, una nova investigació per a aquest llibre ha destapat una data anterior o un autor diferent del que s'havia entès.

Sembla ser que que aquesta frase va ser la resposta de Santayana en escoltar altra frase del president Wilson sobre la Primera Guerra: "Aquesta és una guerra que posa fi a totes les guerres".



“Al Cèsar el que és del Cèsar”
(Jesús)



Cadenes

Posted on 2:58by with No comments

És una llàstima que no tingui subtitols i que el facin servir per parlar de pedofilia.


Dies enrere em va sorprendre una de les múltiples cadenes que corren per la xarxa, en què es parlava d’un casament massiu de palestins amb nenes menors de 10 anys. Especificaven que els homes pertanyien al grup “terrorista” Hamas.

 L'article, publicat per un tal Paul L.Williams que es presentava com a periodista i consultor, va córrer com la pólvora per Internet en forma de correus reenviats de manera massiva i articles en els blocs i els webs, deia així:

“Matrimoni massiu a Gaza 
450 Nuvis es van casar amb NENES menors de deu anys a Gaza.
Un esdeveniment de gala ha tingut lloc a Gaza. 
Hamas va patrocinar un casament massiu de quatre-centes cinquanta parelles. La majoria dels nuvis té entre vint i trenta anys d'edat, la majoria de les núvies tenen menys de deu anys. 
Dignataris musulmans incloent a Mahmud Zahar, un lider de Hamas, van estar presents per felicitar a les parelles que van participar en aquesta acurada i organitzada celebració. 
"Li diem al món, i als Estats Units, que no poden negar-nos el goig i la felicitat", els va dir Zahar als nuvis, tots procedents del proper camp de refugiats de Jabalia, vestits de negre.”

La boda és real i va tenir lloc l’any 2009. La noticia, però, és falsa. Tot i que són nenes les que acompañen als nuvis en les fotos i el vídeo, no són elles les que es casen, sinò les seves mares, vídues de guerra.

Segons la tradició islàmica a Gaza, similar a la d'altres pobles semites, el germà de l'home mort ha de tenir cura de la família, però no casant-se amb la neboda sinò amb la cunyada, la qual ha de vestir de negre a diferència de les seves filles òrfenes de pare que participen activament en les noces de la seva mare i que han de vestir de blanc.

El casament multitudinari el va finançar el grup Hamas amb 500 dòlars, cosa que van aprofitar les parelles empobrides a causa del conflicte Israel-Palestina i així van aconseguir un dels seus somnis.

Corren moltes fotografies del fet a la xarxa. En algunes es pot veure que els nois que es casaven amb vídues sense filles anaven sols.



La primera petita mentida que es va dir en nom de la veritat, la primera petita injustícia que es va cometre en nom de la justícia, la primera minúscula immoralitat en nom de la moral, sempre asseguraran el camí de la fi.

(Václav Havel (1936-2011) Escriptor, dramaturg i polític txec.)



Els protocols dels savis de Sió

Posted on 11:26by with No comments



Els protocols dels savis de Sió, és una obra de ficció que consta de 24 capítols, en què s’acusa als jueus de conspirar per dominar el món mitjançant la manipulació de l’economia, el control dels mitjans de comunicació, i el foment dels conflictes religiosos.. Sembla ser, però, que la conspiració, els presumptes líders i els savis de Sió, no han existit mai.
Es desconeix el seu origen.

L’any 1903, uns panflets de l’obra es van publicar per entregues en un diari rus, Znamya (La Bandera).
L’any 1905 es va publicar, també en Rússia, una versió que ha perdurat, la qual es va traduir a diversos idiomes. Es va publicar com a apèndix del llibre: El Gran en el Petit: L’adveniment de l’Anticrist i el Domini de Satan en la terra. L’autor era l’escriptor rus Sergei Nilus.

L’any 1917 els emigrants anticomunistes van dur-los a Occident i posteriorment diverses edicions van circular pels EU, Japó i Sudamèrica. 
Als anys 20 va aparèixer una traducció àrab.

L’any 1920, Henry Ford, el magnat, va publicar en el diari de la seva propietat, The Dearbon Independent, diversos articles que es van recollir al llibre: El Jueu Internacional. Va ser elogiat per Adolf Hitler i Joseph Goebbels (ministre de propaganda nazi).

L’any 1921, el diari londinenc Times, pa conformar que els textos s’havien copiat d’una sàtira política francès, que no mencionava per a res als jueus: El diàleg en l’Infern entre Machiavelli and Montesquieu (1864).
Altres investigacions van revelar que un capítol de Biarritz (1868), novel•la escrita per Herman Goedsche, també va ser font d’inspiració.

L’any 1935, un tribunal suís va multar els líders nazis per fer-los circular en Berne, Suissa, tot considerant-los difamatoris

L’any 1993, un tribunal rus va dictaminar que una organització d’extrema dreta havia comés un acte antisemita en publicar-los.

Malgrat que es consideren un frau, els Protocols continuen sent els textos antisemites més influents dels darrers cent anys.


Una ment sàvia, oberta, activa, ferma, amb força i convicció i independent, aquestes característiques són les més influents, fan a l'home un ser intel·ligent, savi, amb determinació i exempt de tota manipulació i, per tant, lliure.




Subscriure's a: Missatges (Atom)