Els orígens de Joshua Abraham Norton, incerts, assenyalen que va néixer a Anglaterra i que va viure a Sudàfrica fins que va rebre l’herència del seu pare, a mitjans del S. XIX. Llavors es va traslladar a S. Francisco i va vemprendre exitosos negocis. Posteriorment es va declarar en bancarrota i va abandonar la ciutat.
Nou mesos més tard, va tornar-hi i diuen que, vestit amb uniforme de gala de l’armada, va anar a les oficines del S. Francisco Butlletí i va exigir que es publiqués la seva autoproclamació com a emperador dels Estats Units.
El director del periòdic va decidir fer-ho, humorísticament, i Norton I, es va convertir en un personatge molt popular, al qual, la gent li seguia el joc.
El temps transcorria els habitants de S. Francisco es van acostumar a l’emperador. L’estimaven i el veneraven, fins al punt que el convidaven a dinar als millors restaurants i li reservaven una llotja en els teatres.
Norton I, va llançar diverses proclames:
Ridícules: Va establir una multa de 25 dòlars a qualsevol que es referís a la ciutat amb el nom de Frisco.
Visionaries: Va ordenar la construcció d'un pont penjant que unís Oakland i San Francisco sense interrompre la navegació a la badia, just en el lloc ocupat avui dia pel Golden Gate.
Divertides: Va dissoldre els partits Republicà i Demòcrata i es va auto proclamar Protector de Mèxic.
L'emperador dels Estats Units (i protector de Mèxic) va regnar durant 21 anys. Sempre va viure a San Francisco, on es va convertir en una atracció turística més.
El 8 de gener de 1880 Norton I, va morir al carrer a causa d’una apoplexia i tothom el va plànyer. El San Francisco Chronicle va publicar una necrològica que deia:
“Sobre el brut asfalt, en la foscor de la plujosa nit, Norton I, emperador dels Estats Units d’Amèrica i Protector de Mèxic per la Gràcia de Déu, va trobar ahir cristiana mort”.
Van assistir a l’enterrament més de 30.000 persones. Una altra necrològica explica per què a S. Francisco se’l va estimar tant:
“L’emperador Norton, no va matar a ningú, no va robar a ningú, no es va apoderar de la pàtria de ningú. Això no es pot dir de la majoria dels seus col•legues.”
El van enterrar al cementiri Massònic i més tard el van traslladar al cementiri Woodlawn. L’epitafi de la làpida diu:
“Emperador dels Estats Units i Protector de Mèxic”
El personatge del Rei, en Les aventures de Huckleberry Finn, de Mark Twain, està basat en ell.
...Però el vell va restar en silenci; no tenia gaire a dir i se’l veia descontent per les atencions que rebia el duc. Se li veia pensarós. A la tarda va dir:
––Mira, Aguassucias ––va dir––, ho sento molt per tu, però no ets l’únic que ha tingut problemes d’aquest tipus.
––¿No?
––No, no ets l’únic. No ets l’únic que s’ha vist condemnat a la misèria.
––Ai!
––No, no ets l’únic que té un secret de naixement –– I juro que va començar a plorar.
––Espera! Què vols dir amb això?
––Aguassucias, puc refiar-me de tu? ––Pregunta el vell tot ploriquejant.
––Fins a la més cruel de les morts! ––Va agafar al vell de la mà, se la hi va estrènyer i va dir ––: Aquest secret teu: parla!
––Aguassucias, sóc el delfí desaparegut!
Podeu apostar que Jim i jo vam obrir els ulls de bat a bat. Després el duc diu:
––Ets, què?
––Sí, amic meu, és cert: tens al davant al pobre delfí desaparegut, Lluís 17, fill de lluís 16, i la Maria Antonieta.
––Tu! Amb la teva edat! No! Vols dir que ets el difunt Carlemany; si deus tenir sis-cents o set-cents anys.
––He tingut tants problemes, Aguassucias, tants problemes, que m’han encanudit el cabell i m’han dut aquesta calba prematura. Sí, cavallers, teniu al davant, vestit amb texans i en la misèria, al vagabund, l’exiliat, el perseguit i el sofrent rei legítim de França.
(Capítol 19)
Tot el món comprèn a Mickey Mouse. Pocs comprenen a Hermann Hesse. Tan sols un grapat va comprendre a Albert Einstein. Ningú va comprendre a l’Emperador Norton.
(Principia Discordia: religió satírica)
