dilluns, 23 de desembre de 2013

Jasper Maskelyne (entre el mite i la realitat)



Jasper Maskelyne era un il•lusionista, molt conegut en els teatres londinencs, descendent d’una saga familiar d’il•lusionistes. El seu avi, John Nevil Maskelyne, havia inventat la il•lusió de la levitació horitzontal.
En esclatar la II guerra mundial, va voler allistar-se a l’exèrcit, però no el van admetre perquè tenia 37 anys. No es va rendir amb la negativa. Pensava que podria enganyar als soldats de Hitler, de la mateixa manera que ho aconseguia amb els espectadors que anaven a veure les seves actuacions, així que va insistir i al final un oficial el va concedir una entrevista. Sembla ser que va ser molt persuasiu; el van admetre a l’exèrcit i el van destinar a un campament on va aprendre l’art del camuflatge militar. Així va començar la carrera del “mag de la guerra”.
"Doneu-me llibertat i no hi haurà límits per als efectes que puc crear en el camp de batalla. Puc crear canons on no n'hi ha i fer que trets fantasmes creuin el mar. Puc col•locar un exèrcit sencer en el terreny si això és el que vol, o avions invisibles, fins i tot puc projectar en el cel una imatge d'Hitler assegut al vàter a milers de peus d'altura ".

El primer destí va ser el nord d’Àfrica. Junt al grup que va formar: La Màgic Gang, va aconseguir enganyar l’Àfrica Korps, de Hitler, tot fent-los creure que els tancs eren camions, amb una estructura composta de dues peces: l’escut solar. Un llenç pintat sobre dos estructures de fusta, plegables, de diferent alçada, que simulaven el capó, la cabina i el remolc.

Posteriorment se li va encarregar que amagués el port d’Alexandria. Semblava una fita impossible, de fet ho era, així que va construir una rèplica a la Badia de Maury, amb els elements que des de l’aire farien pensar que es tractava de la ciutat: el far, edificis, talaies d’observació, un fals polvorí i un fals oleoducte. Durant els bombardeigs, la ciutat verdadera era a les fosques; la falsa, il•luminada i van aconseguir enganyar als pilots alemanys. Fins i tot van organitzar una unitat destinada a falsejar les destrosses ocasionades per les bombes.

El major repte que va haver d’afrontar el mag va ser amagar el Canal de Suez, la ruta comercial amb Àsia. Com es podia ocultar una via navegable de 160 Km? La manera de fer-ho va ser un espectacle més d’il•lusionisme. El mag enganyava a l’espectador amb llums, fum o petites explosions, per tal de distreure’l i que no s’adonés del que en realitat passava. La premissa del pla era l’enlluernament. La Màgic Gang va col•locar canons de llum al llarg del canal, amb la qual cosa va impedir que els pilots fixessin els objectius. La manca de reflectors la van suplir amb làmines de ferralla polida.

En un moment crucial de la guerra al desert, van treballar en la missió més crítica, l’Operació Bertram. havien de fer creure a Rommer, la guineu del desert, que els britànics atacarien des del sud. Maskelyne i el seu equip van crear un fals exèrcit de ninots, acompanyat de tancs inflables, que des de l’aire semblaven de veritat, barracons i fins i tot una via de tren. Per reforçar l’engany s’emetien retransmissions de ràdio falses, amb un fons d’enrenou que feia pensar en un campament ple de soldats. L’engany va tenir efecte i quan se’n van adonar, els britànics ja havien atacat el nord. Aquest engany es va utilitzar també al desembarcament de Normandia.

La Màgic Van es va dissoldre, sense haver rebut cap reconeixement ni condecoració. La qual cosa va decebre a Maskelyne que va emigrar a Kenia i va fundar una autoescola on va treballar fins que va morir.

Encara que va escriure una autobiografia, Magic: Top secret, al 1949 que es va titllar d'exagerada, mai s'ha tingut l'ocasió de verificar-la. La gran majoria d'expedients relacionats amb l'il·lusionista segueixen sent material classificat.

El mag i historiador militar Richard Stokes assegura als seus articles, ampliats per a la revista australiana Geniis Magic Journal en els 90, que aquesta història mai va ocórrer.

David Fisher, la recull  al llibre: El mag de la guerra.


Una fotografia mai és la persona. Un pont no és el viatge. Una partitura musical no és el so. La màgia no existeix, només hi ha mags i el que percep el públic.
(John Grinder)


BON NADAL!


2 comentaris:

Carme ha dit...

Sigui veritat o no, la història és ben interessant, oi? Mags a la guerra... El mag de la guerra... On podríem trobar algun mag d'aquests disposats a tot? Ens fa molta falta... :)

Em quedo amb aquest final esperançador: només hi ha mags i el que percep el públic...

Pilar ha dit...

A mi em va fascinar, quan la vaig llegir. Tant de bo existissin mags, capaços d'ajudar a resoldre segons quins conflictes i que la màgia fos exitosa. :-)

La frase és d'aquelles que ajuden a reflexionar.

Escritorio Blogger | Nueva Entrada | Configuración | Diseño | Edición HTML | Salir