diumenge, 10 de novembre del 2013

Miquel Martí i Pol




Demà farà 10 anys que va morir un dels "meus" poetes. He cercat poemes seus a la xarxa i m'ha sobtat molt aquest vídeo que m'ha creat gran confusió amb el títol. El primer que he pensat és que el poema no era seu, sinó de Joan Salvat Papasseit.

Dóna'm la mà que anirem per la riba 
ben a la vora del mar 
bategant, 
tindrem la mida de totes les coses 
només en dir-nos que ens seguim amant. 

Les barques llunyes i les de la sorra 
prendran un aire fidel i discret, 
no ens miraran; 
miraran noves rutes 
amb l'esguard lent del copsador distret. 

Dóna'm la mà i arrecera la galta 
sobre el meu pit, i no temis ningú. 
I les palmeres ens donaran ombra. 
I les gavines sota el sol que lluu 

ens portaran la salabror que amara, 
a l'amor, tota cosa prop del mar: 
i jo, aleshores, besaré ta galta; 
i la besada ens durà el joc d'amar. 

Dóna'm la mà que anirem per la riba 
ben a la vora del mar 
bategant; 
tindrem la mida de totes les coses 
només en dir-nos que ens seguim amant.

El fet de no haver estat atenta a la lletra del poema m'ha dut a una confusió imperdonable i a crear una primera entrada amb una ressenya mancada de rigor i credibilitat.

La cosa no acaba aquí. A l'Ara, diari electrònic, hi ha una llista dels millors poetes catalans musicats en què creia que cometien el mateix error, tant en la llista com en l'edició d'una col·lecció d'àudios que s'adquirien cada setmana al quiosc.
http://www.ara.cat/especials/poetes/llista-dels-poetes-catalans_0_773922739.html

Sortosament una persona m'ha tret de la meva errada, a l'hora de no haver estat atenta al contingut d'uns versos, més enllà del títol.

Avui, sense badar, no puc estar-me de retre-li homenatge a Miquel Martí i Pol, amb qui em vaig endinsar en uns dels millors versos que n'he sentit.



L'AMOR

Tot en l'amor s'emplena de sentit.
La força renovada d'aquest cor
tan malmenat per la vida, d'on surt
sinó del seu immens cabal d'amor ?
És, doncs, sols per l'amor que ens creixen roses
als dits i se'ns revelen els misteris;
i en l'amor tot és just i necessari.
Creu en el cos, per tant, i en ell assaja
de perdurar, i fes que tot perduri
dignificant-ho sempre amb amorosa
sol.licitud : així donaràs vida.

He pensat que fora bo no eliminar aquesta entrada, sinó rectificar-la. Igual i puc evitar-li la confusió a qualsevol altra persona .

La mentida més devastadora és aquella amb la qual un home s'enganya a si mateix 
(Friedrich Nietzsche)


2 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Una confusió molt ben aclarida, Pilar, m'has deixat amb dos dels meus poetes, potser els dos més preferits.

Miraré de fer una entrada per Martí Pol, demà.

Jo també vaig estar molt contenta de veure't i sobretot de veure't millor del que havíem anat parlant per mail. Ara mateix repetiria l'abraçada.:)

Pilar ha dit...

És curiós com fem funcionar el cervell. Tendim a relacionar les coses amb la idea de pertinença. A partir de la confusió que he tingut probablement campin lliures al meu subconscient, per tal de no perdre'm cap ni un dels seus matisos.
Jo també encabeixo en les meves preferències Jordi Pàmias. Em va encantar conèixer-lo i conversar amb ell el divendres.
Ja veus que no sóc gens conformista i cerco possibles solucions que em permetin "aguantar". La que he trobat em permetrà des angoixar-me. A mesura que passen els dies em trobo millor i recupero mobilitat.
Jo també t'abraço!!!

Escritorio Blogger | Nueva Entrada | Configuración | Diseño | Edición HTML | Salir